Comentari de la segona lectura de:
Miguel, A. i Martín Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives. pp. 1-27.
D’aquest article n’he fet un comentari un xic diferent. Mentre el llegia anava marcant els punts, temes... que tractava i que em generaven algun pensament i/o reflexió personal o relacionada amb algun altre llibre o autor. Per tant el que he fet ha estat posar per escrit aquestes petites idees referents a tres d’aquests fragments.
“...concedemos una desusada importancia a la variable sexo. Ello obedece a varias razones superponibles, aparte de tener presente el fenómeno general de la discriminación por el sexo...” (pàgina 3)
Aquest és un tema molt actual encara i que cal que tothom tingui ben present. La incorporació de la dona tan pel que fa a la seva major formació com en el món laboral ha estat un gran pas, però cal continuar treballant amb fermesa perquè aquest pas condueixi finalment a la igualtat d’oportunitats entre ambdós sexes. Que hi continuï havent carreres marcadament dominades per nois o noies, que els sous variïn segons el sexe, que l’atur de determinats titulats universitaris augmenti segons el gènere ens mostra que hi ha molt camí per córrer i molts canvis a provocar. La coeducació, l’educació de les joves, el paper de la dona en la nostra societat, els debats feministes i la seva influència en l’educació són temes importants a tenir en compte en la nostra societat actual tal i com apunta Aubert en el seu llibre[1].
“Ladebe ser función de todo el currículum escolar, no de un curso concreto” (pàgina 9)
Crec que aquesta és una molt bona idea. De fet si l’objectiu és augmentar el nivell d’estudis i l’accés a la universitat dels nostres joves, cal que els estudis universitaris no siguin vistos com una cosa llunya i estranya sinó tot el contrari. Cal que la universitat i els seus estudis siguin un fet proper als nostres joves per tal que no es tanquin les portes al seu accés abans d’hora. Cal apropar l’educació a tots nivells a tothom i aconseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats tant desitjada.
Miguel, A. i Martín Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives. pp. 1-27.
D’aquest article n’he fet un comentari un xic diferent. Mentre el llegia anava marcant els punts, temes... que tractava i que em generaven algun pensament i/o reflexió personal o relacionada amb algun altre llibre o autor. Per tant el que he fet ha estat posar per escrit aquestes petites idees referents a tres d’aquests fragments.
“...concedemos una desusada importancia a la variable sexo. Ello obedece a varias razones superponibles, aparte de tener presente el fenómeno general de la discriminación por el sexo...” (pàgina 3)
Aquest és un tema molt actual encara i que cal que tothom tingui ben present. La incorporació de la dona tan pel que fa a la seva major formació com en el món laboral ha estat un gran pas, però cal continuar treballant amb fermesa perquè aquest pas condueixi finalment a la igualtat d’oportunitats entre ambdós sexes. Que hi continuï havent carreres marcadament dominades per nois o noies, que els sous variïn segons el sexe, que l’atur de determinats titulats universitaris augmenti segons el gènere ens mostra que hi ha molt camí per córrer i molts canvis a provocar. La coeducació, l’educació de les joves, el paper de la dona en la nostra societat, els debats feministes i la seva influència en l’educació són temes importants a tenir en compte en la nostra societat actual tal i com apunta Aubert en el seu llibre[1].
“La
Crec que aquesta és una molt bona idea. De fet si l’objectiu és augmentar el nivell d’estudis i l’accés a la universitat dels nostres joves, cal que els estudis universitaris no siguin vistos com una cosa llunya i estranya sinó tot el contrari. Cal que la universitat i els seus estudis siguin un fet proper als nostres joves per tal que no es tanquin les portes al seu accés abans d’hora. Cal apropar l’educació a tots nivells a tothom i aconseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats tant desitjada.
“No estaría mal que se pensara en algún sistema impositivo para gravar de modo extraordinario las situaciones de pluriempleo notorio de los altos funcionarios o incluso de los altos profesionales.” (pàgina 10)
A primera vista em sembla correcte aquesta proposta però pensant-hi més a fons comencen a sorgir-me alguns dubtes. Primer de tot, el fet que si tens dos contractes diferents la declaració de la renda t’ho fa pagar car. En segon lloc, referent a la universitat, crec que no podem deixar de banda tots aquells professionals adjunts, que a més de ser docents a la universitat tenen la seva feina fora, la qual els dota d’una gran experiència molt important pel procés d’ensenyament aprenentatge en el qual treballen. No deixa de ser pel que actualment és lluita, per aconseguir una educació el màxim de pròxima possible a la realitat.
A primera vista em sembla correcte aquesta proposta però pensant-hi més a fons comencen a sorgir-me alguns dubtes. Primer de tot, el fet que si tens dos contractes diferents la declaració de la renda t’ho fa pagar car. En segon lloc, referent a la universitat, crec que no podem deixar de banda tots aquells professionals adjunts, que a més de ser docents a la universitat tenen la seva feina fora, la qual els dota d’una gran experiència molt important pel procés d’ensenyament aprenentatge en el qual treballen. No deixa de ser pel que actualment és lluita, per aconseguir una educació el màxim de pròxima possible a la realitat.
[1] A. Aubert. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del sigloXXI. Graó. Barcelona. (capítol 5: Nenes, adolescents i adultes: propostes educatives des de i per a totes les dones.)
