A. Smith, “La riqueza de las naciones”
M. Blaug, “¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educación?
M. Blaug, “¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educación?
En ambdós articles es fa referència a la relació que hi ha entre el coneixement i el creixement econòmic, és a dir, el nivell educatiu i l’accés al mercat laboral.
A. Simth ens especifica les circumstàncies per les quals unes feines estan més ben remunerades que d’altres i ho justifica diferenciant cinc motius: si és una feina agradable o no, si aprendre a dur a terme les tasques d’aquesta feina és senzill i barat o per contra és difícil i costos, si és una feina temporal o permanent, si és de molta responsabilitat o no i finalment si l’èxit en aquesta feina és probable o no. Però per ell, aquests cinc aspectes que poden fer variar la remuneració d’una feina o d’una altra no està només directament relacionada amb el nivell d’estudis de la persona que la realitzi.
El prestigi i/o reconeixement que pot tenir una determinada feina també comportarà una diferència en el sou que cobrarà la persona que la realitzi. Em de ser conscients que les cotes de prestigi han anat variant i ho continuaran fent segons cada època i moment.
Un exemple molt clar és el que ell també esmenta sobre les professions relacionades amb l’agricultura la ramaderia i la pesca i que es ben vigent encara.
Malgrat les polítiques actuals pretenen afavorir les professions relacionades amb aquests tres grans i, segons el meu punt de vista, importants àmbits pel creixement i desenvolupament d’un país mitjançant subvencions, no sempre aquesta n’és la solució. És fàcil pensar que a més inversió millors resultats però en aquest cas hi ha situacions que caldria revisar perquè les subvencions atorgades no afavoreixen els resultats sinó només a unes poques persones que s’enriqueixen a costa de la resta. No m’estaré de posar un exemple clar d’aquest fet com és la gran riquesa acumulada per la molt honorable “Duquesa de Alba”, gran part de la qual prové de la Política Agrària Comuna. També es dóna el cas que els treballadors més experts sovint són persones amb pocs estudis reglats però amb molts coneixements, els quals caldria potenciar i recuperar amb força. Referent amb això m’alegro que l’any passat s’iniciés, encara que tímidament, una petita col·laboració entre els estudis d’enginyeria agrònoma la UdG i un dels sindicats de pagesos organitzant una trobada entre pagesos forjats pel dia a dia i les coneixements adquirits a través dels pares, avis, veïns... i els futurs enginyers agrònoms.
M. Blaug ens mostra la relació que hi ha entre el nivell d’estudis aconseguit i l’accés en el món laboral que aquest ens permetrà.
Tot i que en molts llocs de treball, els aprenentatges necessaris per dur a terme les seves funcions específiques s’adquiriran en el mateix lloc de treball i mitjançant la pràctica d’aquest, alhora de dur a terme una selecció de personal continuen tenint un gran pes els mèrits acadèmics que es puguin presentar. Bé és cert que amb això no n’hi haurà prou i que un cop aconseguit el lloc de treball caldrà mostrar altres tipus de mèrits i/o habilitats per conservar-lo, aquest és un factor decisiu en el moment d’iniciar-se una relació laboral.
Actualment ens trobem en una societat molt canviant el qual suposa, a diferència de fa unes quantes dècades, que les persones hagin de mantenir una estreta relació amb l’àmbit educatiu. Ja no és vàlid presentar únicament un títol obtingut fa uns anys sinó que cal demostrar que s’està al dia. És a dir, pren molta força l’educació continuada, al llarg de tota la vida.
Segons el meu punt de vista aquest és un tema important i sobre el qual cal reflexionar, ja que: està a l’abast de tothom o només hi accedeixen aquelles persones que ja estan molt formades? Les persones grans tenen les mateixes facilitats per accedir-hi o només poden fer cursets de manteniment i iniciació? I una darrera qüestió, referent al meu àmbit de treball, com és l’accés de les persones amb necessitats educatives especials en aquest àmbit? Sovint els recursos necessaris per facilitar-ne l’accés els són negats amb justificacions poc coherents (l’experiència m’ho ha demostrat). Per exemple, una persona sorda signant està a l’atur buscant feina, el mateix sistema li proposa de fer un curs de reciclatge d’informàtica perquè aquesta persona té FP1 d’administratiu i això li facilitarà la recerca de feina, però alhora de poder accedir a aquest curs se li nega la possibilitat de comptar amb un intèrpret de llengua de signes per tal que la informació li arribi. Per sort no tot és sempre tant negatiu i també hi ha experiències positives.
Lligant-ho amb els dos enfocaments treballats a classe és evident que l’educació al llarg de tota la vida la qual ens demana la nostra societat actual casa perfectament amb l’enfocament del desenvolupament humà el qual té ben present l’aspecte educatiu.
Un conegut pedagog va dir una frase sobre la qual també es pot reflexionar:
“M’estimaria més veure un escombriaire feliç que un savi neuròtic”
Alexander S. Neill
